Projectes

METODOLOGIA PER A TERAPÈUTES VOLUNTARIS. INTERVENCIÓ

 

AL C.P DE BRIANS 2

PROJECTE i METODOLOGIA

PER A TERAPÈUTES VOLUNTARIS

INTERVENCIÓ AL CENTRE PENITENCIARI DE BRIANS 2

ELISABETH GONZALEZ DIAZ Coordinadora: Elisabeth González Any 2016/17 Juny 2016

 

 

INDEX

 

PART I : INFORMACIÓ GENERAL 1. SOBRE L'ASSOCIACIÓ DE T'A

 

1.1 L’Associació: Objecte Social, Objectius Específics...Metodologia i Funcionament econòmic

1.2 Introducció al projecte de Brians 2: Intervenció, Objecte d’intervenció per grups, Marc teòric i pràctic de la intervenció, Objectius Generals

1.3 Presentació del taller: Com s'inicià el projecte

 

PART II : INFORMACIÓ ESPECÍFICA PER TERAPÈUTES 2. METODOLOGIA

 

2.1. METODOLOGIA PER PART DEL CENTRE PENITENCIARI

2.1.1  Projecte per a l'equip d'intervenció penitenciària de T'a

2.1.2  Fitxa d'Entitats: objectius i demanda

2.1.3  Selecció i derivació dels interns participants

2.1.4  Documents relacionats per accedir a l'interior del centre

i materials

 

2.2. METODOLOGIA PER PART DELS TERAPÈUTES

2.2.1 Projecte per al Director de Brians2 i l'equip del DAE 2.2.2 Lectura/curset (Departament de Justicia de la

Generalitat de Catalunya): La intervenció en centres

penitenciaris des del voluntariat (Manual pdf)

2.2.3  Recollida d'informació sobre els INTERNS

participants i entrega del rètol informatiu del taller

“SALIR MEJOR ANDO TE”

2.2.4  Presentació del taller amb el grup d'interns

 

2.3. DESENVOLUPAMENT DEL TALLER

2.3.1 Distribució de les sessions

2.3.2 Procediment per a la intervenció

2.3.3 Tècniques, Materials i Recursos

2.3.4 Tancament de les sessions i avaluació dels resultats

 

3. EQUIP DE PROFESSIONALS 4. ANNEX

• AnnexI:FITXApelDepartamentdeJustíciadelaGeneralitat

• AnnexII:EnviamentaT'adelafitxad'entitatsperpartdeBrians2 • Annex III: Fitxa del Disseny de cada sessió

• AnnexIIII:ObjectiusiPropostesdedinàmiquesperaltrestallers

• AnnexV:Graellahoràriadeterapeutes

• AnnexVI:QuadreresumdesessionsiSeguimentdelsinterns

• AnnexVII:Diarid'Arteràpia:treballsrealitzatspelsinterns

• AnnexVIII:Demandesdematerialiconfecciód'unllistatdetallat

• AnnexIX:Qüestionari/Avaluaciófinal:recollidadedevolucions

dels terapeutes, de l'equip del DAE, dels funcionaris i dels interns

• AnnexX:AutoavaluaciódelpropiProjecte

•AnnexXI:Indexmanualdelcurs“Laintervencióencentrespenitenciaris des del voluntariat”

 

PART I : INFORMACIÓ GENERAL

La primera part del projecte (punts 1-2-3) desenvolupa la presentació de l'Associació de T'a, els objectius i marc teòric per a la intervenció terapèutica.

Aquests punts estan recollits en el projecte lliurat al director de Brians 2 i al coordinador del DAE del mateix centre penitenciari. Tanmateix es poden trovar a la web de terapia a L’Abast www.terapialabast.com

• IntroduccióalprojectedeBrians2: 1.1. Objecte d’intervenció per grups 1.2. Objectius generals

 

1.1 OBJECTE D'INTERVENCIÓ

Grup fixe:

-Homes entre els 25 i 50 anys

-Han de restar-li com a mínim dos anys pel compliment definitiu

-És un programa de 2 anys, en un any i mig per a què ja pugui sortir de

permís

-Ingressa al departament voluntàriament, pel desistiment delictiu i la

millora de la seva qualitat de vida. “Hi ha un compromís ineludible”

Signen conforme van a participar del programa. Es comprometen amb l’assistència i l’aprofitament al DAE. (Departament D'Atenció Especialitzada).

Al Manual d'intervenció penitenciaria des del voluntariat trobareu més informació

"El consum dintre és molt greu. Ocasiona l’expulsió del programa". “Els membres del DAE (usuaris, professionals, referents socials i familiars i entitats) intervenen en tots els àmbits funcionals de la vida quotidiana i de les necessitats de tractament individualitzat. (extret del projecte del DAE)

-En el DAE la part humana facilita que ells estiguin més tous i amb menys tensions

-En aquest programa també hi ha: 2 educadors, 2 psicòlegs, 1 monitor, 2 mestres

-El DAE compte amb un número màxim de 50 interns que tenen una normativa més relaxada com cel.les obertes, espais d'autogestió, sortides programades

 

Altres aspectes:

-No són conscients que tenen un impuls desbordat, que no entenen molt bé el que els ha passat pel seu baix nivell cognitiu degut a la droga/alcohol

Poder molts d’ells han estat més de 20 anys drogant-se a diari

-El perfil és més calmat, poden sostenir estar asseguts durant la sessió, les

pauses, meditacions curtes...

-Desconnectats del cos

-Dificultat per asssabentar-se del que els passa

-Tenen un gran recorregut de molts anys empresonats (almenys, els que em

anat atenent nosaltres)

-Alta necessitat afectiva, es mostren agraïts quan reben afecte

-Alt grau de desconfiança

-Altament valorat per part del interns que el taller sigui voluntari (que

posem sense cobrar el nostre temps i dedicació)

 

2.2 OBJECTIU GENERAL

Afavorir que les persones participants millorin la seva autoestima i guanyin en confiança en relació als altres i en relació a les seves possibilitats de dotar de sentit propi i direcció a la seva vida després del seu pas per la presó.

Desenvolupar l'habilitat del adonar-se'n de si i del seu entorn.

Connectar lo viscut de les sessions amb les seves vides quotidianes.

 

3. PRESENTACIÓ DEL TALLER

A partir dels primers contactes entre el Centre Penitenciari de Joves i Teràpia a l`Abast, sorgeix la iniciativa per part de Rafael (coordinador a Joves), de reunir-nos per escoltar les demandes del projecte del DAE a Brians 2. Així, s'obre la possibilitat de realitzar un nou projecte amb un perfil molt diferent al de joves. Elisabeth González i Nora Espeche, ho accepten i desenvolupen. Es tanca l'equip amb la incorporació d'Esteban Miñarro. És un projecte d'àmplia durada que dóna començament a l'octubre del 2015/2016 i que continua en el 2016-2017. Les actes de T'a es fan publiques a la web i recullen tota aquesta informació amb més detall.

Recordar que el Projecte d'intervenció a Joves (Centre Penitenciari de Joves a la Roca del Vallès, davant de Quatre Camins), és obert, en espera de ser reprès. Aquest està inclós en la OIT i en el SAM (els interns han de ser escollits i adjutats en una llista per la Junta de Tractament i el Programa d'educació especial, tot rebent beneficis penitenciaris).

 

La diferència entre Brians i Joves, és que a Brians l'assistència és obligatoria segons el PIT (Programa individualitzat de tractament facilitat per l'administració per a la promoció i creixement personal) i a Joves no hi ha obligatorietat.

A partir d'aquí, la institució penitenciaria de Brians 2 (el coordinador del DAE), omple i envia a T'a la fitxa d'entitats on exposa:

Nom i persona de contacte, mail, adreça del centre penitenciari, objectius de la entitat, col.lectiu al que va destinat i demanda. (Annex no II)

El Departament de Justicia de la Generalitat, necessita també les dades dels terapeutes, Nom i Cognom, DNI, data de neixement, país, entitat i un consentiment signat. Aquest es porta personalment al Departament, C/ Aragó, 332, 08009 Barcelona, amb cita prèvia. La persona encarregada és actualment Raquel Róbalo. (Annex no I) com també oferta els cursos del Pla de Formació del Voluntariat a Catalunya. La Generalitat de Catalunya, obliga a fer un curs de poques hores de durada al voluntariat penitenciari. Sobretot si la vostra participació és llarga, és necessari fer-ho. Els terapèutes de T'a comptaran mentre tant amb el manual del curs en pdf.

T'a per la seva continuïtat amb el treball de voluntariat penitenciari, té dos projectes inclosos en el mapa d'activitats elaborat des del Departament de Justícia i les entitats Socials de la Comissió Permanent de la TPS (Taula de Participació Social). El llistat és accesible on line per facilitar el coneixement de l'oferta d'activitats que les entitats portem a terme als centres penitenciaris, centres oberts i durant el període de la llibertat condicional.

En aquest sentit, T'a ofereix als interns (quan ho demanin) desprès del seu pas per la presó, terapia individual a la seva seu, sempre amb la valoració de l'equip motor.

 

 

PART II : INFORMACIÓ ESPECÍFICA PER ALS TERAPÈUTES VOLUNTARIS

 

2. METODOLOGIA

Es treballarà de forma vivencial i lúdica, utilitzant diferents eines terapèutiques:

Arteràpia, treball corporal, cadira buida, enfoc en l'aquí i ara, maneig de polaritats, visualització d'imatges (imaginacions guiades, fantasia guiada), sensibilització i contacte, Tècniques de relaxació, Focusing, meditació, jocs de relació, jocs dinàmics, comunicació no verbal, expressió dramàtica, teatralització de situacions reals, entre d'altres.

Volem unir la teràpia Gestalt amb lo creatiu i treballar les inquietuds psicològiques desde diferents disciplines artístiques.

2.1. Document informatiu per al centre PENITENCIARI i curs voluntariat penitenciari

El document informatiu (Projecte) per al centre penitenciari es va entregar al director i al coordinador del Dae, tanmateix, el DAE també va compartir el seu projecte amb l'equip de T'a.

Es va fer una reunió amb el director de Brians 2, per tal de presentar-nos la pressó i exposar la normativa explícita amb els interns. És important no fer amistats ni favors, ens recorda que en general són molt manipuladors i ens explica casos reals succeïts amb voluntaris. Sobretot recordar que no podem entrar-lis materials ni reflexionar si el que et demana pot portar o no problemes. La resposta davant de qualsevol tipus de petició és No, i sempre preguntar a l'equip del Dae abans de fer res. A presó, és necessari seguir el protocol que hi hagi en aquell moment. Un dels valors que prima abans de res, és la seguretat.

El centre és molt gran, com una petita ciutat. També es podrien fer els tallers en altres móduls que no siguin DAE.

 A continuació es descriuen els passos que dónen les entitats:

2.1.2. L'equip del DAE, selecciona els participants del grup.

Les dues entitats es reuneixen inicialment.

•Quan és necessari, ens vénen a buscar a les entrades i sortides. Al Dae

tenen l'autorització setmanal anual per mostrar a cada control.

• S'accedeix amb el D.N.I. Et deixen un passe de color vermell que has de portar ben visible i tornar a la sortida on et retornen el teu D.N.I. Aquest vol dir que has d'anar a les entrades i sortides acompanyat per algu de l'equip penitenciari. Passat el temps col.laboratiu, es fa la demanda d'un passe verd per tal de no haver d'anar acompanyat. El director ha de donar el seu

vist i plau pel passe als voluntaris.

•És necessari que qualsevol material que es vulgui entrar, estigui en coneixement del coordinador del DAE mitjançant una llista que haurà de ser entregada amb anterioritat i aprovada. El primer lloc de control tindrà aquest llistat i comprovarà el material que ha d'entrar i sortir.(Annex VIII)

• Una còpia de la nostra autorització ha d'estar en cada lloc de control, encara que de vegades es pugui ralentitzar l'accés.

4.2. Establir un primer taller de presentació de T'a amb el grup d'interns. Aquest té per finalitat presentar l'activitat i exposar alguna cosa de l'enquadrament

del taller. S'expliquen alguns dels següents aspectes:

- En què consisteix la Gestalt i qui som

Nom del Taller “Salir MEJOR ANDO TE”

- Com serà l'espai de treball: a què vénen, per a què estan aquí Com anem a treballar: que els pot aportar

- Explicar les normes de funcionament*:

Confidencialitat

Respecte dels altres, de l'espai i del material

Normes (no fer-se mal...)

Puntualitat

Preavís de no assistència

Durada de cada sessió

Periodicitat de les sessions

Compromís: qui no vol assistir entenem que té tota la llibertat per no formar part del grup

- Aclariment de dubtes i preguntes

-Consentiment verbal de cada intern per la seva participació en el taller

* Desenvolupament de l'Enquadrament al punt 8

Les 4 primeres sessions (1 mes), donem la possibilitat que siguin per a que l'intern valori si vol estar en aquest taller o en d'altres que ofereixen les diferents associacions relacionades amb l’àmbit penitenciari. Demanem el seu compromís verbal d'assistència a la darrera. Desprès, cada sessió tindrà per objecte l’aprofundiment en uns aspectes concrets i es configura de manera que els objectius s’assoleixin de manera progressiva. Així, les primeres 6-8 sessions estaran dedicades a reconèixer i millorar aspectes personals i relacionals, deixant la resta de sessions per aprofundir en les pors i expectatives que cadascú té de cara al seu futur després de l’internament, així com a la millora d’aquells aspectes que poden facilitar la reincorporació a la vida després de la presó.

Ens hem dedicat a desenvolupar el A, B, C de la terapia Gestalt:

- Reconeixement, expressió, sensibilització, exploració interna - Aprendre a adornar-s'en

- Anclatge corporal

- Concentració, reconèixer sensacions, emocions

- Aprendre a escoltar-se i escoltar a l'altre - Aprendre a "Fer terapia"

 

4.3. DESENVOLUPAMENT DEL TALLER

El taller es desenvolupa amb una sessió setmanal d' una hora i 30' minuts al llarg de tot l'any.

L'horari poder canvia cada any, es poden escollir diferents franges horàries. Valorem fer el tancament del taller a principis de juny i començar normalment a l'octubre.

El lloc de realització és al DAE. Ha de ser una aula que tingui intimitat. Si fos necessari, i quan ja hagi passat un temps col.laboratiu prudencial, demanar permís per cobrir les finestres d'alguna manera, per respecte als participants.

És necessari un espai on sigui possible moure's per la sala, amb cadires o coixins per seure's.

El grup ha de ser mínim 6 persones i màxim 8-10. Les baixes poden ser substituïdes al llarg del taller sempre que els interns estiguin d'acord en ampliar el grup.

Els terapeutes més experimentats, estaran acompanyant als nous durant algunes sessions a l'inici del taller. Per a mantenir el vincle, és important que un dels terapèutes pugui asistir a totes les sessions.

Els rols dels terapeutes poden anar canviant (segons es pacti).

 

4.3.2. PROCEDIMENT PER A LA INTERVENCIÓ

En general, les sessions es distribuiran en 3 parts:

Treball corporal individual en grup o grupal

Propostes concretes de treball. Activitats que involucrin el nivell

emocional i mental

Tancament de la sessió i recollida, feed-backs

El Model d'intervenció terapèutica, té present el cicle gestàltic:

1. Sensació, 2. Adonar-s’en, 3. Energetització, 4. Acció, 5. Contacte, 6. Repòs

Desenvolupaments i temporització aprox: 1h 30’ o 2h (17’30-19)

• 17’30 -17’ 40h SALUTACIÓ, RODA INICIAL, ENQUADRAMENT 10’ • 17’40 - 17’50h CENTRAMENT 10’’

• 17’50 - 18’00h ESCALFAMENT 10’’

• 18’00 - 18’30h TREBALL CENTRAL 30’

• 18’30 - 19’00h TANCAMENT o RODA FINAL 20’ • 19’30h RETIRADA I RECOLLIDA SALA 20’

*Tenir presents el temps d'entrada i sortida, que solen ser entre 15-20 minuts aproximadament entrar i el mateix temps per sortir.

S'ha de calcular també el temps del trajecte i el de reunions per dissenyar la sessió i recollir- la.

 Exemple d’una proposta pràctica: 0. ENQUADRAMENT. Roda inicial

Salutació, Com vinc avui... roda inicial per a tenir més present el que necessita el

grup i com arriba la persona a la sessió.

-Mini roda de les expectatives que porten a la sessió i que exposin les seves

necessitats

-Explicar les consignes bàsiques a seguir:

-Recordarem a cada sessió la consigna de confidencialitat i respecte per el que

cada persona expressa, amb l’objectiu de no agredir a ningú -Parlar en primera persona del present d’indicatiu

-Utilitzar la fórmula de: “Quan tu dius tal cosa, jo em sento així” -Intentar sentir les emocions des del cos, notar-les

-Intentar notar els tres centres: què sento en el cos i a on; si hi ha alguna emoció i la puc ubicar en el cos; quin pensament associat apareix

-Confidencialitat: podré parlar de mi però no de l’altre, guardar el secret grupal -Cuidar-cuidar-se: restituir en el grup el que ha passat fora i posar-ho en comú -Llibertat: per sentir, i contenció d’actuació de les teves emocions, cuidar el

respecte cap als altres, autoregular-se sense agredir

-Fer-se càrrec, apropiar-se, responsabilitzar-se: del que sent i de tot el que li passa

per a no projectar-ho fora

-Semàntica responsable: el llenguatge és molt important, eliminar lo manipulador

del llenguatge verbal. Parlar en primera persona del present d’indicatiu;

utilitzar copulatives I, evitar preguntes per afirmacions, jo penso que...

-Risc: anar una mica més enllà del conegut, és menys interessant si només et

quedes amb allò que ja coneixes

-Estar atents a la respiració

-Explicar el desenvolupament de la sessió i com anirem introduint la paraula stop durant el desenvolupament de les dinàmiques. Finalitzarem amb una roda per adonar-nos com entrem i com marxem

-Recordar les normes del Centre i el respecte pels terapeutes i el material.

(La única cosa que oferim és el taller, no fem favors, ni gravem música a ningú etc) -Si és un primer contacte, crear un vincle amb els terapeutes i el grup mitjançant

una roda de presentació, explicar la nostra trajectòria i com ens sentim. Introduir la nostra funció d’acompanyants, facilitadors de recursos i reguladors de temps entre d’altres.

 

1. SENSACIÓ, contacte amb mi mateix. Centrament

Fer un centrament i treballar la sensibilització corporal. Activitats que involucrin el nivell corporal, crear un vincle grupal a través del joc; un vincle emocional a través de la música i la pintura; mental a través de l’ús de la paraula

Per exemple:

Uns minuts per prestar atenció a l’interior

Facilitar que el grup passi a l’acció mitjançant un joc acompanyat de música, que indueix i energetitza. Deixar anar la veu i respirar

-Ens treiem la mandra, movem el cos una mica i ens posem drets

-Tres respiracions profundes, deixar anar un so, si surt, amb l’última expiració -Comencem a caminar per la sala, ulls semi tancats, mirada a terra

 -Com si fóssim cecs, posar l’atenció als sons de fora, lluminositat, temperatura, de l’espai on estem...

Uns minuts per prestar atenció a l’exterior

-Centrem l’atenció en els nostres peus, notem punts de suport

-Només observar com està el teu cos

-Notar la columna, sentir com vas alineant-te amb l’espai

-Posar atenció a les sensacions corporals que apareguin, temperatura, olor... -Notar la respiració, com entra i surt l’aire pel nas, canvia de temperatura i s’escalfa -Al expirar notar com surt i deixar anar també tot el que ens sobra o no necessitem

en aquests moments

-Si ve algun pensament, el respirem i deixem passar

-Observar zones del cos que tinguis més carregades, simplement posar consciència,

sense intenció de canviar res...Imagina quin color té, ¿com sona aquesta incomoditat-tensió que sento en el cos? posa-li un so, una música i treu-lo cap a fora, balla aquesta zona del cos, quin moviment té?

-Posa una paraula a tot això que et passa i que sents...

 

2. ADONAR-SE, des del cos i ENERGETITZACIÓ. Escalfament

Ajudar a prendre consciència del que no s’han adonat, traspassar les resistències. Donar temps per contactar amb la sensació

Exemple:

Amb ulls oberts, posar en contacte l’esquena del teu cos amb l’esquena d’un altre company

Seguir per altres parts del cos, que els participants proposin noves consignes, participant de l’experiència (colze-ronyons...anar buscant diferents posicions) -Proposar fer grups de 3-4-5 amb la consigna, per exemple el cap al peu etc.

-Parar i quedar-nos com estem, deixar-te notar quina sensació tens, quin sentiment, quin pensament

-Sortir del contacte continuant en el mateix lloc on t’hagis quedat i tancar els ulls -Notar si ha canviat alguna cosa d'ençà que has entrat fins ara

 

3. ACCIÓ I CONTACTE. Treball central

Continuar amb aquesta actitud, buscar la mirada interna i deixar-te sentir què necessites...És el moment de decidir. Prové de la consciència d’una sensació. No té a veure amb l’activitat que moltes vegades és un refugi o escapada.

Si encara continues llegint aquesta intervenció, és que has pres l’acció de continuar la lectura, per tant has establert un contacte decidit i responsable de la teva pròpia acció. Si la decisió és no continuar llegint, el circuit és el mateix dintre teu.

-Proposta d’una nova dinàmica experiencial

 

4. RETIRADA I RODA FINAL. Tancament.

Posar paraules a lo viscut i connectar-ho amb la teva vida quotidiana.

Deixar-te notar com estàs, dir una paraula que reculli l’experiència, compartir el que vulguis amb el grup. Què veig jo de mi en el grup?

El tancament i acomiadament, pot ser una frase, paraula, moviment o un dibuix que deixi de manifest com et vas.

Per exemple:

tocar-se la part del cos que ara senti més, portant al cos el que ha sentit i expressar-ho amb un moviment.

Reflexió:

Prendre consciència de tot el que ha passat, de com actuo amb l’altre...

Has contactat amb alguna necessitat? com t’has quedat?, com surts?, de què t’has adonat? , què et portes?, què deixes? què fas tu?`, què li succeeix a l’altre? , què succeeix en el grup?, jo abans i desprès, de què t’ha servit? pots relacionar-lo amb alguna cosa de la teva vida? recordes la paraula que has dit al principi quan has entrat? què no vols per al teu futur? Agraïments...

 

4.3.3. TÈCNIQUES, MATERIALS I RECURSOS

En funció de les limitacions que defineixi la pròpia institució i les característiques del col.lectiu usuari, les seves motivacions i necessitats, es poden utilitzar materials com: equip de música, bolígrafs, retoladors, paper, cartró, fang, ceres, pintures de dits, roba de disfresses, títeres... es contemplen les qualitats dels materials pel que fa al grau de dificultat, risc i sensacions o emocions que provoquin la seva manipulació.

Tècniques Plàstico-Visuals d'Arteràpia: la Pintura, el Dibuix, el Collage, l ́Escultura, Música.

El material bàsic de treball és de plàstica/dibuix i instruments musicals que no ofereix el centre penitenciari. El DAE compta amb algun tambor i sí ofereix fulls blancs i arxivadors de plàstic.

T'a posa a disposició dels terapeutes comprar material sota la seva aprovació i amb factura per a la tresorera.

Comptem amb un altaveu que admet la connexió d'USB, ordinador i del mòbil per wifi. Aquest últim no és possible utilitzar-lo en un medi penitenciari.

A dintre del centre no es pot accedir amb mòbils. Hi ha rètols que ho indiquen i comptes amb una guixeta per guardar els teus efectes personals.

El nostre material (menys l'altaveu) està guardat en una maleta a l'oficina de Rafael Béjar, al Dae. No cal retirar-lo a l'estiu, sempre i quan no hi hagi cap inconvenient per part del coordinador Dae, preguntar sempre.

Hi ha confeccionada un llistat amb material detallat i aprovat. Degut a que l'entrada de material comporta massa burocràcia, és millor entrar i treure el mínim possible, sempre que es pugui. (Annex noVIII)

 

4.3.4. SEGUIMENT DE LES SESSIONS I AVALUACIÓ DELS RESULTATS

Quedaran recollits en les actes de les trobades de seguiment.

Les/els terapeutes completaran els següents registres:

• Fitxadecadasessió(AnnexIII)

• Graellahoràriadelsterapeutes(AnnexV)

• QuadreresumdesessionsiSeguimentdelsinterns(AnnexVI)

• Demandesdematerialillistatdetallat(AnnexVIII)

•Diarid'Arteràpia:treballsrealitzatspelsinternsalesdinàmiques(AnnexVII)

• Qüestionari/Avaluació final: recollida de devolucions dels terapeutes, dels

funcionaris (si els veuen diferents) i dels interns (Annex IX)

• Autoavaluació(AnnexX)

El seguiment de les sessions i tot el material generat per terapeutes i interns, queda recollit en un Drive o Drop Box per compartir amb l'equip i coordinadora/or. Per una qüestió de confidencialitat, els cognoms de les persones que participin del grup s’indicaran amb la seva inicial.

Aquest es lliurarà cada setmana o quinzenalment a la coordinadora que s'encarregarà de guardar-lo juntament amb tota la resta de documentació.

S’estableix un sistema d’avaluació i autoavaluació mitjançant qüestionaris que es lliuraran per escrit o verbalment: (Annex IX)

1. A l’equip de professionals de referència, per conèixer si han observat canvis o si tenen propostes de millora.

Pregunta per als funcionaris:

1. ¿Habeis observado algún cambio en relación al taller?

2. Als mateixos participants, perquè puguin avaluar el treball que realitzarem i perquè puguin fer una autoavaluació, proposant millores i expressant els aspectes que no perceben com a útils.

• Ferunescritdepre-ingrèsiunaltredefinalització,perquèdeixinelseutestimoni d'abans i desprès del projecte, on quedi reflectit el sentit dels seus avenços. A més de recollir suggeriments per realitzar canvis significatius. L'evolució és observable al Diari de Teràpia. Cada intern es durà el seu al finalitzar el taller, abans sempre s'ha de demanar consentiment al coordinador del DAE.

Es poden enfocar preguntes en relació a la seva percepció del contacte amb les seves emocions, sentiments, impulsos, comportament, tolerància a la frustració, etc.

Pregunta per als participants:

1. ¿De qué me ha servido este grupo?

Tècnica (facilita l'expressió):

Por parejas:

2. Explica al compañero de que le ha servido el grupo, la

valoración que pueda hacer

3. El compañero escucha sin intervenir y toma notas 4. Cambiar el orden

5. Ponerlo en común

 

Alguna valoració que ens han deixat els interns:

-"Cuando llegué al grupo me encontraba en la turbulencia, ahora valoro la calma" -"Ahora me puedo mostrar, incluso me he dejado ver cuando lloraba"

3. Valoració com equip en relació al procès fet, grau de confiança...Mitjançant reunions de seguiment.

Pregunta per a l'equip DAE:

1. ¿Habeis observado algún cambio en relación al taller?

Autoavaluació:

Aquestes són algunes possibles preguntes d'avaluació:

- Quin grau de resolució s'ha obtingut?, en què?

- Què és el que no s'ha assolit d'aquest objectiu?

- Quins recursos, eines han assolit o han descobert treballant pel seu compte?

- Quins altres beneficis han hagut?

- Què és el que més/menys valores de la intervenció? idees per

millorar-ho?

La labor de les/els terapeutes és supervisada per un professional designat dins del programa de Teràpia a l’Abast:

Durant el desenvolupament de les sessions, es realitzaran les reunions de seguiment de les/els terapeutes amb la coordinadora i el supervisor actual Lluís Fernández, aquest últim ofert per T'a.

Es realitza una sessió mensual, dia a pactar amb el supervisor. Les supervisions penitenciarias són obertes pels socis de T'a. És necessari assistir-hi.

A la finalització del procés de teràpia, les/els terapeutes, d'una banda, recolliran per escrit la valoració del taller per part de l'intern i s'entregaran els Diaris de Teràpia.

D'altra banda, les/els terapeutes i la coordinadora de l'equip de T'a, mantindran una reunió d'avaluació final on posaran en comú els resultats del taller que s'ha desenvolupat.

 Alguna valoració de l'equip de T’a :

“-Ha millorat la concentració, ha estat dificil degut a l'alta ansietat”

-“Va ser important el treball amb l'autoestima. Va aparèixer més confiança amb els terapeutes i els companys i va facilitar l'entrega i les propostes de treball terapèutic”

 

5. EQUIP DE PROFESSIONALS

• COORDINADORA T'A -ELISABETH GONZÁLEZ elisabethgz@yahoo.es

• TERAPEUTAS T'A -NORA ESPECHE -ESTEBAN MIÑARRO

noesro@hotmail.com estebanminarro@gmail.com elisabethgz@yahoo.es

-ELISABETH GONZÁLEZ

• COORDINADORBRIANS2enelDAE:RAFAELBÉJAR

• EQUIPODAE:CARMAySALVA Currículums

Elisabeth González Díaz

sentirgestalt@gmail.com

Coordinadora del Proyecto y terapeuta voluntaria en T’a, Miembro de la AETG, Socia fundadora de Teràpia a L’Abast, Licenciada en Bellas Artes, Terapeuta y Arterapeuta Gestalt, Psicoterapia Integrativa y Eneagrama, Terapeuta Gestalt Adultos, Adolescentes y en curso de Infantil.

Miembro de la AETG

Socia fundadora de Teràpia a L’Abast

Licenciada en Bellas Artes (UB)

Arterapeuta Gestalt (EAM, Ramón Ballester)

Formada en Psicoterapia Integrativa y Eneagrama (Programa SAT) con Claudio Naranjo

Formada en Terapia Gestalt (ETGB, Cristina Nadal, Albert Rams)

Postgrau en Psicologia Clínica gestáltica (Gestalt Barcelona, Jaume Cardona) Formada en Gestalt Adolescentes (UMAYQUIPAE, Loretta Cornejo)

En curso con Gestalt Infantil (UMAYQUIPAE, Loretta Cornejo)

Formada en Gestalt Play Therapy (ESPAIPERTU,Violet Oaklander, equipo: Lynn Stadler, Giandomenico Bagatin, Karen Hillman Fried)

En curso, Formación Prevención de la neurosis Infantil con Evânia Reichert He realizado cursos de formación en Bioenergética,Constelaciones Familiares, Sistémica, Clown y Teatro Terapéutico, Sueños, Cómo acompañar en los niños y adultos las situciones de crisis, duelo y trauma, entre otros. Actualmente participo en un proyecto de Arterapia con un grupo de adolescentes en un Instituto del Raval como también he coordinado con un enfoque gestáltico y arterapéutico, un grupo de internos en el Centro Penitenciario de Jóvenes en la Roca del Vallés.

Sobre el proceso de Elisabeth

Tengo 44 años y resido en BCN.

Empiezo a descubrirme a mi misma cuando elijo estudiar Bellas Artes. Los medios expresivos me han ayudado a dialogar con el mundo y a crecer a través del Arte. Después de licenciarme, entro en la educación secundaria, donde he trabajado durante 13 años, acompañando a adolescentes. En 2003-04, conozco la Terapia Gestalt con Rubén López y continuo a nivel Grupal con Jesús Porras y Mari Arenas en Espai Gestalt. Una frase que guardo en mi maleta de viaje desde entonces es “ Cuánto más te mojas, más te refrescas”.

Sigo mi camino del despertar consciente, profundizando en los estudios de la psique humana, reconociéndome y compartiendo desde mi proceso personal.

Me he sentido nutrida dando mis primeros pasos como Arterapeuta Gestalt en la Escuela de Arte del Mediterráneo, eaM y como terapeuta en La Escuela Taller de Gestalt de Barcelona, ETGB. Actualmente siguen siendo mis referentes. Recojo de Albert Rams que “el miedo es un tipo muy buscado, aunque se sienta solo”. Deseo mejorar la sociedad, contribuyendo en un mundo que cada vez está más aislado de lo fundamental.

Nora Espeche Rodríguez

noesro@hotmail.com

Terapeuta Gestalt, Programa Sat de Psicoterapia Integrativa, Terapia Lacaniana, Diversos Talleres vivenciales “ La Agresión”, Actríz en el Método de Lee Strasberg,Formación de actriz con Rubén Correa “Método de acciones físicas, Carlos Rivas,Mary Sue Bruce del Actor Studio de New York, Diversos Montajes de teatro como Actríz y Directora, Colaboradora en Teràpia a L’Abast.

Colaboradora de Teràpia a L’Abast

Formada en Psicoterapia Integrativa y Eneagrama (Programa SAT) con Claudio

Naranjo

Formada en Terapia Gestalt (ETGB, Cristina Nadal, Albert Rams)

Terapia Lacaniana (Javier Arenas)

Talleres vivenciales “La Agresión” (Jose Luís Pérez)

Formación como actríz Actor Studio New York (Rubén Correa, Carlos Rivas, Mary Sue Bruce)

Montajes, dirección y actríz en Buenos Aires, Institut del Teatre Talleres de Teatro y Gestalt

 

Algo de Nora Espeche

Cualquiera de nosotros, sin que importe la edad, tiene cosas nuevas, pendientes de ser descubiertas. -Virginia Satir-

Soy Nora Espeche , hace 26 años que vivo en Barcelona, aunque vengo de Buenos Aires, el lugar en que nací.

Mi formación como terapeuta Gestalt coincidió con mi deseo de viajar, y he viajado, pero el viaje más importante que he hecho, ha sido el de descubrimiento de mi misma, en mi proceso de terapia, condición indispensable para los aspirantes a terapeutas. Me formé en la Escuela del Taller de Gestalt de Barcelona con Cristina Nadal y Albert Rams. Otros estudios han sido Programa SAT de psicoterapia integrativa con Claudio Naranjo...Introducción a la terapia Lacaniana impartido por de Javier Arenas .Varios Talleres vivenciales abordando temas entre otros como “ la agresión” dirigidos por José Luis Perez . La Gestalt ha sido para mí, mi cable a tierra. Su visión integradora abrió un sendero de aceptación de todo lo que soy , ampliándome, desterrando fantasmas y devolviéndome el amor por mí misma, y su consecuencia, un amor más auténtico hacia los demás. Y sigo...poniendo luz...conciencia...

El teatro, ha sido y es una vieja pasión. En realidad mi camino de autoconocimiento ya había comenzado con el teatro, ahora hacen más de 30 años en Buenos Aires, . Poco a poco comencé a notar como, abordar otros personajes que no eran yo misma, me permitía ampliar mi autoconcepto,

haciendo mi vida mucho más rica , más completa. Me formé como actriz en el método de Lee Strasberg. Un método de interpretación en el que prima la presencia, el aquí y ahora en la escena dándole vitalidad a los personajes y en palabras de uno de mis maestros "los actores, somos creadores de vida" El teatro y la Gestalt son una muy feliz combinación. El teatro es una herramienta de muchísima utilidad, nos permite explorar aspectos de nosotros mismos y vivencias que de otro modo no haríamos. Salirnos de nuestro propio perímetro.

Recibi formación como actriz de los maestros Rubens Correa “método de acciones físicas , Carlos Rivas, Mary Sue Bruce maestra del Actor Studio de Nueva York..ambos han sido mis maestros del método de LeeStrasberg

He participado en distintos montajes de teatro como actriz y directora, en Buenos Aires y Barcelona .En Barcelona como actriz he trabajado en el espectáculo dirijido por Salvador Damore para el Institut del Teatre, y como directora he realizado cinco montajes teatrales presentados en distintos Centros Civicos de Barcelona.

No quiero olvidar mi formación en el trabajo corporal, "Tendrías que vivir bailando" me decía Graciela Figueroa, me he formado en el sistema Grieg de Susana Rivara y he realizado trabajos con Graciela Figueroa.

Actualmente y desde 2007 dirijo talleres de teatro, realizo talleres de Teatro y Gestalt y consulta de terapia individual. Soy colaboradora desde hace 2 años de la Asociación Terapia a L’ Abast

 

Esteban Miñarro Belzuz

estebanminarro@gmail.com

Nacido en 1979 y residente en Barcelona.

Desde la finalización de mis estudios en Administración y Dirección de Empresas he vivido a caballo entre el trabajo de contable y la terapia.

Formado inicialmente en terapias corporales: quiromasaje, posteriormente en Shiatsu en Movimiento, asistiendo a seminarios con Bill Palmer (creador del Shiatsu en Movimiento). I posteriormente en Gestalt en la Escuela Taller de Gestalt de Barcelona. Paralelamente participando en actividades grupales tales como jugador y entrenador de fútbol sala, miembro de bandas de percusión. Aprendiendo que “en grupo” uno tiene la oportunidad de verse más, de exponerse más y, en ocasiones, tener ese soporte que a menudo necesitamos. Siempre intentando responder a la pregunta “¿cómo me lo monto para estropearme la vida?” como manera de poner atención a cual es mi parte en mis situaciones vitales y mi vivencia de éstas.

Actualmente colaboro con Terapia a l'Abast, así como en Sant Vicenç Escola (escuela de Shiatsu Gestáltico recientemente fundada).

Son aproximadamente quinze años de búsqueda personal que intento plasmar en mi actividad como terapeuta

 

6. ANNEX

L’equip de treball dissenya els models de graelles, que recollin les dades especificades en aquest document de ruta.

6.1. FITXA PER BRIANS 2:

• Fitxad'EntitatsperT'a(AnnexnoII)

6.2. FITXES PER TERAPEUTES:

• FITXApelDepartamentdeJustíciadelaGeneralitat,cumplimentació (Annex no I)

• CartellPublicitarideltaller"SalirMEJORANDOTE"(AnnexnoIII)

• Fitxadecadasessióidissenydeltaller(AnnexnoIII)

• ObjetiusiPropostesdedinàmiquesperaaltrestallers(AnnexnoIIII)

• Graellahoràriadeterapeutes(AnnexnoV)

• QuadreresumdesessionsiSeguimentdelsinterns(AnnexnoVI)

• Diarid'Arteràpia:treballsrealitzatspelsinternsalesdinàmiques

(Annex no VII)

• Demandesdematerialiconfecciód'unllistatdetallat(AnnexnoVIII)

• Qüestionari/Avaluació final: recollida de devolucions dels terapeutes, dels

funcionaris i dels interns (Annex no IX)

• Autoavaluació(AnnexnoX)

FITXA ENTITAT BRIANS 2

• ANNEXII:FITXAENTITATSPERT'A

NOM: DAE, Centre Penitenciari Brians 2

CONTACTE: Rafael (Coordinador)

TELÈFON: xxxx MAIL: xxxx

ADREÇA: Carretera de Martorell a Capellades Km 23. 0863235 Sant Esteve Sesrovires

OBJECTIUS ENTITAT: Rehabilitació usuaris penats amb riscos de reincidència COL.LECTIU DESTINATARI: Homes penats majors d'edat en situació de 2o o 3er grau de Tractament amb diverses problemàtiques

DEMANDA: Realització de sessions setmanals d'Arteràpia per tal de propiciar un espai agradable per expressar emocions de manera controlada i d'aquesta manera potenciar els aprenentatges adquirits al Departament

 

 

FITXES TERAPEUTES

 

• ANNEX I: FITXA PEL DEPARTAMENT DE JUSTICIA

-Informació sobre el tractament de les dades de caràcter personal

-Nom i Cognom

-Heu estat informats i heu rebut un document explicatiu amb la informació -LLoc i Data

-Signatura

 

• ANNEX III: FITXA DE CADA SESSIÓ

Fitxa de cada sessió: Número de sessió i data Dia i horari

Assistents i absències Material propera sessió Imatges i música Incidències

Objectius generals i específics de la sessió Finalitat

Desenvolupament i temps aprox.

Disseny del taller:

Materials, imatges i música

Paraula d' inici i final

Notes grupals de roda inicial: salutació i enquadrament Centrament-escalfament

Treball central

Roda final, retirada i recollida

Recollida per escrit de la roda final

Notes, reflexions, tema per a la següent sessió, grupal/extra grupal Com em sento jo

 

• CARTELL INFORMATIU PELS INTERNS DAE

• ANNEX IIII: OBJECTIUS I PROPOSTES DE DINÀMIQUES (per altres sessions)

A desenvolupar

• ANNEX V: GRAELLA HORÀRIA DE TERAPEUTES I ROLS

A desenvolupar

• ANNEX VI: QUADRE RESUM DE SESSIONS I SEGUIMENT DELS INTERNS

A desenvolupar

• ANNEX VII: DIARI D'ARTERÀPIA

• ANNEX VIII: DEMANDES I LLISTAT DE MATERIAL

El material que entra cada setmana i surt, s'ha d'avisar amb un mínim d'una setmana

a 15 díes d'antel.lació. Va bé enviar wasaps de recordatori al coordinador DAE.

• ANNEX IX: AVALUACIÓ FINAL

1. Devolucions de l'equip Dae i funcionaris

A l’equip de professionals de referència, per conèixer si han observat canvis o si tenen propostes de millora. Valoració com equip en relació al procès fet, grau de confiança...

Pregunta per equip DAE i funcionaris:

1. Habeis observado algún cambio en relación al taller?

(desenvolupar a supervisió) 2. Devolucions dels interns

Als mateixos participants, perquè puguin avaluar el treball que realitzarem

i perquè puguin fer una autoavaluació, proposant millores i expressant els aspectes que no perceben com a útils.

• Ferunescritdepre-ingrèsiunaltredefinalització,perquèdeixinelseutestimoni d'abans i desprès del projecte, on quedi reflectit el sentit dels seus avenços.

• Recollirsuggerimentsperrealitzarcanvissignificatius

Pregunta pels interns DAE:

1. De qué me ha servido este grupo?

• ANNEX X: AUTOAVALUACIÓ

Aquestes són algunes possibles preguntes d'avaluació:

- Quin grau de resolució s'ha obtingut?, en què?

- Què és el que no s'ha assolit d'aquest objectiu?

- Quins recursos, eines han assolit o han descobert treballant pel seu compte?

- Quins altres beneficis han hagut?

- Què és el que més/menys valores de la intervenció? idees per

millorar-ho?

 

 

• ANNEX XI: Index manual del curs “La intervenció en centres penitenciaris des del voluntariat

 

PROJECTE ARTERÀPIA/MUSICOTERÀPIA

 

INS Miquel Tarradell

ELISABETH GONZÁLEZ i LAURA GASCUEÑA Coordinadora: Mariana González Curs 2016-2017 Juny del 2016

 

 

INDEX

PART I: INFORMACIÓ GENERAL

3 1. INTRODUCCIÓ

3 2. ARTERÀPIA I MUSICOTERÀPIA 4

2.1.  Sobre l’ Arteràpia 4

2.2.  Sobre la Musicoteràpia 4

2.3.  Què no és Arteràpia/Musicoteràpia 5

 

3. ALTRES TEORIES/ENFOCAMENTS QUE ES TENEN PRESENTS 5

 

4. OBJECTIUS GENERALS 6 5. OBJECTIUS ESPECÍFICS 6 6. PRESENTACIÓ DEL TALLER 7 PART II: INFORMACIÓ ESPECÍFICA 8

 

7. METODOLOGIA 8

7.1. METODOLOGIA PER PART DEL CENTRE 8 7.1.1. Document informatiu per al centre educatiu 8 7.1.2. Selecció i derivació dels alumnes participants 8

7.2. METODOLOGIA PER PART DELS TERAPEUTES 9 7.2.1. Recollida d'informació sobre els alumnes participants 9 7.2.2. Establir una primera entrevista amb el grup d'alumnes d' arteràpia 10

7.3. DESENVOLUPAMENT DEL TALLER 10

7.4. SEGUIMENT DE LES SESSIONS I AVALUACIÓ DELS RESULTATS 11 8. EQUIP DE PROFESSIONALS 12 9. ANNEX 13

 Annex I: Informació general sobre el taller: què és l'arteràpia i musicoteràpia? 13

 Annex II: Fitxa recollida d’informació dels alumnes: qüestionari inicial 14

 Annex III: Contracte terapèutic 16

 Annex IV: Informació sobre l'espai de teràpia i consentiment signat dels pares 17

 Annex V: Recollida de dades sobre els alumnes per part de la coordinadora 18

 Annex VI: Valoració del taller per part de l'alumnat 19

 Annex VII: Valoració arteràpia realitzada pel tutor i coordinadora 

 

PART I: INFORMACIÓ GENERAL

1. INTRODUCCIÓ

El Present passa i es transforma de Passat a Futur i lo permanent ets TU.

Amb un JO que es transforma, a l'adolescent li costa trobar-se i reconèixer's entre la família, el grup d'adolescents, el grup d'iguals, la societat etc. Costa ser adolescent, membre de la societat, membre d'una família...i reconèixer a tothom enmig dels canvis. Estem tots en construcció.

El present projecte desenvolupa les potencialitats dels adolescents amb els quals treballem, tenir present les seves necessitats i limitacions, donar l'oportunitat d'experimentar i assimilar noves formes de fer com també eines que els ajudin a viure d'una manera més conscient.

Es realitza sota demanda d’un espai terapèutic on els adolescents puguin treballar aspectes relacionals, d’autoconeixement, autoestima, motivació i expectatives. Donar resposta a les necessitats, creant un espai en el qual les persones puguin expressar-se obertament i treballar, de forma lúdica i vivencial.

La intervenció de teràpia a L’Abast, es centrarà en els alumnes derivats del segon curs de l' ESO a L’INS Miquel Tarradell.

A tal efecte, hem dissenyat una sèrie de trobades, amb continguts diferents i complementaris, que permetran a les persones fer un procés que parteix de la situació personal i relacional del moment present per acabar en allò que cada persona imagina/espera/desitja en acabar el projecte d’intervenció terapèutica, reforçant els aspectes positius amb els que compta cada jove.

Una prioritat és que la institució reconegui i validi una mirada diferent vers aquests nois/es i amb el propi taller, donant-li valor tot obrint un espai curós, de respecte i dignitat.

Donem molta importància a incorporar als pares per a què adquireixin a poc a poc, més participació dintre del procès. Les famílies dels adolescents del INS Miquel Tarradell que vulguin continuar-lo, poden fer-ho a la nostra seu de T'a, prèviament amb una valoració del nostre equip.

Alguns projectes D'Arteràpia que s'estan realitzant en centres educatius de Barcelona: el CEIP Joan Maragall, de la Garrotxa, en la Escola Turó Roquetes en Barcelona (Consorci D’educació), entre d'altres.

 

2. ARTERÀPIA I MUSICOTERÀPIA

2.1. Sobre l’ Arteràpia

És l’ús d’eines d’Art per adonar-t’en de COM FAS A LA TEVA VIDA.

Promou que la persona pugui expressar-se de la manera més lliure possible, alliberant-se inconscientment; permet evitar els mecanismes de defensa de l’inconscient.

Proposa un treball prudent en el qual projectem allò que ens preocupa, sentim...permetent crear una distància segura per iniciar un diàleg. L’art actua com a mediador entre persona i terapeuta, tractant la imatge com a una extensió de la persona. Les imatges es vinculen amb el passat mitjançant esdeveniments actuals de la vida de la persona i amb el futur i el present mitjançant arquetips.

Desbloqueja i facilita la Ex-PRESSIÓ, CONTÉN-CIÓ i ACCEPTACIÓ del que som i sentim a través del símbol i la metàfora.

Potencia la coherència entre el que pensem, sentim i fem, el nostre auto-suport i per conseqüència, la nostra Responsabilitat.

Les bases psicològiques en què es fonamenta l’Arteràpia són ben diverses. Les més importants són l’enfoc Psicoanalític, l’enfoc jungià i l’enfoc humanístic on s’inclou la corrent gestàltica.

2.2. Sobre la Musicoteràpia

Segons la Federació Mundial de Musicoteràpia (WFMT, 1996) la musicoteràpia és l'ús de la música i/o d'elements musicals pel terapeuta qualificat amb una persona o grup de persones, en un procés dirigit a facilitar i promoure la comunicació, les relacions, l'aprenentatge, la mobilització, l'expressió, l'organització i altres objectius terapèutics rellevants, amb la finalitat de cobrir necessitats de tipus físic, emocional, mental, social i cognitiu.

La música com a agent relaxant, motivador i de comunicació ofereix a la persona un suport mitjançant el qual expressar les seves emocions en un context en què se sent escoltat i entès, facilitant el seu procés d'adaptació a la seva realitat i aportant al seu creixement personal.

La Musicoteràpia implica a la persona i al musicoterapeuta en una gran gamma d'experiències musicals, entre les quals destaquen la improvisació, la interpretació, la composició de música i l'escolta musical.

En tots dos casos, no és necessari saber dibuixar ni tocar música, el que és important és el procès, no el resultat.

 

2.3. Què no és Arteràpia/Musicoteràpia:

En Arteràpia i en Musicoterapia, no es pretén utilitzar els mitjans artístics tan sols per ocupar, distreure, ressocialitzar o desxifrar les obres per desenvolupar diagnòstics. Volem anar més enllà i potenciar el desenvolupament d’una creació transformadora, en un marc dissenyat per a poder explorar aquelles àrees i aspectes que frenen el creixement personal. És un projecte amb la persona, no sobre la persona.

 

3. ALTRES TEORIES/ENFOCAMENTS QUE ES TENEN PRESENTS

- Investigacions i aportacions en el camp de la Neurociència que entrellacen el cos, les emocions, les sensacions i percepcions amb lo cognitiu-intel.lectual. Desenvolupen al màxim les nostres possibilitats des de el coneixement de com funciona el cervell i el descobriment del paper crucial que tenen les emocions.

Les estratègies per a “reconnectar el sistema” i afavorir l’activació del vago ventral son a través d’entonació positiva, escolta empàtica, presència i mirada cara a cara, límits segurs, actuar com un còrtex auxiliar extern, presentificació i personificació, crear bombolles narratives a través de la paraula, el dibuix, el joc i la simbolització etc.

La fi és el neuroprocessament de les experiències. El cervell està programat per a curar-se a ell mateix. Necessita un ambient que dosifiqui i moduli (un vincle segur, recolzador i estimulant, noves informacions).

“Confiar en la saviesa del nostre cervell profund i subcortical”. (Antonio Damasio, 2001).

Es treballa sobre el saber implícit, que comprén la comunicació no verbal, els moviments del cos i les sensacions, afectes i paraules entre les línies. (Stern, 2006).

- La teràpia Gestalt s'enquadra en el moviment de la psicologia humanista. Comparteix amb aquest moviment la visió esperançada de l'ésser humà que tendeix a la seva autorealització, com a individu amb recursos saludables per al seu desenvolupament òptim en l'aquí i ara i immers en una situació interrelaciona'l amb els altres i amb el món.

La teràpia gestáltica és un eficaç abordatge terapèutic i una filosofia de la vida que preval la consciència (o l'adonar-se), la pròpia responsabilitat dels processos en curs i la fe en la saviesa intrínseca de l'organisme (la persona total que som) per a autoregular-se de forma adequada amb un mitjà canviant.

 

4. OBJECTIUS GENERALS

L' Arteràpia i la Musicoteràpia, són els medis per afavorir que les persones participants millorin la seva autoestima i guanyin en confiança en relació als altres i en relació a les seves possibilitats de dotar de sentit propi i direcció a la seva vida.

Objectius generals del centre:

 Espai per al desenvolupament de l'educació emocional: conèixer, reconèixer i

compartir les emocions pròpies i les dels altres.

 Espai per estimular el benestar, la millora de l'autoestima, l'autoconeixement i les relacions positives amb els companys i companyes.

 Detecció d'aspectes que poden requerir derivacions externes (psicosocial).

 Millorar el treball en equip i tots els valors implicats.

 

5. OBJECTIUS ESPECÍFICS

Els objectius específics es desenvoluparan de forma individual per a cada alumne. Aquests tindran a veure amb els objectius generals.

A manera d'exemple, poden considerar-se com a objectius específics:Promoure la capacitat d'introspecció.

Examinar-se internament, plantejar-se preguntes i donar-se respostes honestes.

Situar els problemes on correspon, reduint l'ansietat

Expressar i reconèixer emocions i sentiments propis

Conèixer el seu temperament, caràcter i personalitat per la comprensió de si mateixos i d'altres persones, amb l'acceptació de les dificultats.

Reconèixer les capacitats, habilitats, recursos personals i aprendre a utilitzar-los millor.

Reduir l’ansietat

Aprendre a comunicar-se assertivament, entenent els beneficis que té (tant personals com per l’altre).

Com demanar un favor i com oferir o donar ajuda.

Com expressar el propi punt de vista o la pròpia necessitat o desig sense agredir.

Aprendre a interactuar. Entès com la capacitat d'establir llaços satisfactoris amb els altres, empatía amb els sentiments dels altres.

Ampliar la capacitat de sentir i contenir sensacions i emocions.

Desenvolupar la capacitat de posar en pràctica de forma integrada, en contextos i situacions diferents, els coneixements, habilitats i actituds personals adquirides.

Promoure l'atenció, convivència i aprenentatge cooperatiu.

Qüestionar-se els propis punts de vista i actituds per tal de canviar aquelles que

dificulten portar una vida normalitzada funcional i més satisfactòria.

Reforçar l’autoconfiança i la capacitat d'independència, per establir límits entre un mateix i ambients diversos, mantenint-se allunyat de situacions conflictives.

Millora de la cura personal i el propi espai.

 

6. PRESENTACIÓ DEL TALLER

A partir dels primers contactes entre la Fundació Tot Raval i Teràpia a l`abast, sorgeix la iniciativa per part de la Fundació de poder reunir-nos també amb algun representant de l'Institut Miquel Tarradell per escoltar les seves demandes i la possibilitat d'implementar algunes línies d'acció en resposta a les mateixes. És així com el dia 24 de març de 2014 ens reunim per primera vegada integrants de cadascuna de les entitats esmentades.

A més d'esmentar la necessitat d'un suport terapèutic per als adolescents i famílies del centre, es va pensar en la possibilitat d'implementar un taller de arterapia d'àmplia durada per a un grup reduït d'adolescents que es trobessin cursant el segon curs de l'ESO, designats puntualment per professionals de l'institut i en funció de necessitats i potencialitats detectades. El primer cicle del taller de arterapia va donar començament dins de l'horari escolar en el mes d'octubre de l'any 2014 i va culminar en el mes de maig de l'any 2015.

L'objectiu general plantejat al principi per al taller de arterapia en aquest primer cicle va ser el següent:

Emoció i Creació. Possibilitar i treballar l'aparició de diferents emocions (respectant les diferents subjectivitats) per intentar elaborar-les (bolcar, treballar, transferir) mitjançant una activitat creativa.

Vam ser delineant després objectius similars:

 Dinamitzar el sorgiment d'emocions i sentiments mitjançant una activitat creativa.

 Facilitar un espai que promogui l'activació, sorgiment o dinamització d'una emoció, sentiment, pensament, expressant-ho, transformant-ho, en la mateixa activitat creativa.

 Intentar l'establiment de ponts i connexions entre emoció, sentiment, pensament i creació; permetent d'aquesta manera, el reconeixement i l'expressió dels mateixos.

 

PART II: INFORMACIÓ ESPECÍFICA

 

7. METODOLOGIA

 

7.1. METODOLOGIA PER PART DEL CENTRE

 

7.1.1. Document informatiu per al centre educatiu

El document informatiu per al centre educatiu és aquest mateix document, el dossier del Projecte d'Arteràpia i Musicoteràpia. Aquest document inclou informació sobre el que és el taller, objectius generals, necessitat d'implicació del centre, del professorat, procès de participació dels alumnes, normes, valoració...

És molt important el grau de participació i col.laboració per part de tots els professors- tutors amb el projecte per un bon desenvolupament del mateix.

 

7.1.2. Selecció i derivació dels alumnes participants

A continuació es descriuen els passos que ha de donar l'entitat educativa per a la selecció i derivació dels alumnes participants del grup.

1)  En un primer lloc, els tutors/as i orientadors/as del centre seleccionaran als alumnes que poden beneficiar-se d'aquest projecte.

2)  En segon lloc, es lliuraran els documents necessaris per a un bon enquadrament (i posteriorment es recolliran pel seu lliurament als terapeutes) als següents destinataris:

- Als alumnes:

 Entregar als alumnes informació general sobre el taller: què és l'Arteràpia i la

Musicoteràpia (Annex I).

 Fitxa de recollida d'informació sobre els alumnes participants: Qüestionari inicial

(Annex II).

La coordinadora lliurarà i recollirà aquest qüestionari inicial als alumnes a través d'una sessió informativa als adolescents per conèixer el grau de conciència del problema per treballar la derivació del jove al grup.

El tutor fa primer de “terapeuta individual”. Són els que fan el treball previ per a què el noi sàpiga per que és escollit i li proposa els objectius (expressar-se i integrar-se millor, regular l'impulsivitat...), per a què està en aquest grup.

L'Ins ha comprat uns llibres sobre el que és la teràpia i el que es treballa, per a què l'alumne els pugui llegir prèviament a la sessió informativa.

 Contracte terapèutic (Annex III).

- Document d'informació i consentiment dels pares:

Quan l'adolescent tingui clar que vol participar, s'informarà breument als pares, sobre l'espai d'Arteràpia i Musicoteràpia en què participarà el seu fill, el que es treballarà, el per què s'ha seleccionat (informació que dóna l'INS) i demanar-los un consentiment signat.

Informació sobre l’espai de teràpia i consentiment signat (Annex IV).

 

7.2. METODOLOGIA PER PART DELS TERAPEUTES

Es treballarà de forma vivencial i lúdica, utilitzant diferents eines terapèutiques: arteràpia, treball corporal, cadira buida, l'enfoc en l'aquí i ara, maneig de polaritats, visualització d'imatges (imaginacions guiades, fantasia guiada), sensibilització i contacte, música, tècniques de relaxació, focusing, meditació, jocs de relació, jocs dinàmics, comunicació no verbal, expressió dramàtica, teatralització de situacions reals, rol playing entre d'altres.

 

7.2.1. Recollida d'informació sobre els alumnes participants

Les terapeutes establiran una primera entrevista amb la coordinadora del taller i la tutora al centre educatiu amb la finalitat de dur a terme una recollida inicial de dades sobre els alumnes que participaran per part de la coordinadora. Les dades facilitades per la coordinadora del taller quedaran recollits per aquesta en l'Annex V.

La informació sobre la família de l'alumne l'ofereix la institució, d'aquesta manera l'adolescent no l'ha d'obrir al grup i exposar-se tant.

Entenem que no és un grup d'amics, no es coneixen molt i els que tinguin una estructura socioafectiva mancada d'afecte, no ho mostraran.

 

En cas de que es vulgui obrir un espai per treballar la situació familiar, ha de ser en sessions individuals, prèvia derivació des del Ins a T'a, Teràpia a l'Abast (www.terapialabast.com).

Els pares i els adolescents han de tenir coneixement d'aquest servei que ofereix l'Associació T'a, associació sense ànim de lucre creada amb l'objectiu d'oferir teràpia a co l·lectius i persones sense recursos econòmics.

 

7.2.2. Establir una primera entrevista amb el grup d'alumnes d' arteràpia.

A continuació, vam establir una primera entrevista amb el grup d'alumnes d' arteràpia. Aquesta té per finalitat exposar l'enquadrament del taller, en el qual s'expliquen els següents aspectes:

- En què consisteix l' Arteràpia, la Musicoteràpia i qui som.

- Com serà l'espai de treball: a què vènen, per a què estan aquí. - Com anem a treballar: que els pot aportar.

- Explicar les normes de funcionament:

Confidencialitat

Respecte dels altres, de l'espai i del material

Normes (no agredir, no mòbils, no fer-se mal...)

Puntualitat

Preavís de no assistència

Durada de cada sessió

Periodicitat de les sessions

Compromís: qui no el vulgui signar entenem que ès per no formar part del grup.

- Aclariment de dubtes i preguntes.

- Consentiment de cada alumne per la seva participació en el taller: signatura d’un contracte terapèutic.

 

7.3. DESENVOLUPAMENT DEL TALLER

El taller es desenvolupa al llarg de sessions setmanals d'una hora i mitja de durada al llarg de tot el curs escolar. L'horari és de dijous o dimarts de 9:50 a 11:15 hores.

Valorem fer el tancament del taller a principis de juny per a no interferir amb el crèdit de síntesi i les proves finals.

El lloc de realització és l'Aula de Visual i Plàstica o l'aula de Música. Ha de ser una aula a la qual es pugui accedir amb ascensor si s'escau i que tingui intimitat.

Els participants de l'any passat es van sentir observats a la Biblioteca, com també ens pertorba l'excés de soroll a causa del primer pati. Si fos necessari, s'haurien de cubrir les finestres d'alguna manera, per respecte i intimitat i demanariem no sigui aquest espai.

 

El material de treball és de plàstica/dibuix i instruments musicals, tot això ofert pel centre educatiu.

La intervenció es centrarà en els alumnes derivats del segon o tercer curs de l'ESO.

El grup ha de ser mínim 6 persones i màxim 8 persones. Oferim la possibilitat d'obrir més grups d'Arteràpia i Musicoteràpia Gestalt en el Ins.

En funció de les necessitats dels adolescents i del centre educatiu, també es pot obrir la possibilitat d'incloure algun alumne de l'any present en el grup del curs següent.

Els que ja han integrat algunes coses poden fer de fadrins als nous i madurar la idea D' On sóc jo algú que pot aportar alguna cosa a l'altre? Transmetent el seu rodatge i experiència als nous, com una nova oportunitat d'adonar-se dels canvis respecte de l'any passat.

Al llarg del desenvolupament del taller, es realitzaran les reunions de seguiment de les terapeutes amb la coordinadora en funció de les necessitats de les terapeutes i del mateix centre.

 

7.4. SEGUIMENT DE LES SESSIONS I AVALUACIÓ DELS RESULTATS

Quedaran recollits en les actes de les trobades de seguiment. Les terapeutes completaran els següents registres:

 Fitxa de cada sessió.

 Quadre resum de sessions i activitats realitzades.

 Seguiment de l'alumnat.

 Demandes de material.

 Llibre d' Arteràpia/Musicoteràpia: proposta de temes i dinàmiques per a següents

tallers.

 Qüestionari/Avaluació final dels alumnes: recollida de devolucions dels terapeutes,

dels tutors (si els veuen diferents) i dels alumnes.

Autoavaluació:

Aquestes són algunes possibles preguntes d'avaluació:

- Motiu pel qual el jove va ser derivat

- Quin grau de resolució s'ha obtingut? en què?

- Què és el que no s'ha assolit d'aquest objectiu?

- Quines recursos han assolit o han descobert treballant pel seu compte? - Quins altres beneficis han hagut?

- Què és el que més/menys valores de la intervenció?

 

La labor de les terapeutes és supervisada per un professional designat dins del programa de Teràpia a l’Abast.

A la finalització del procés de teràpia, les terapeutes, d'una banda, recolliran per escrit la valoració del taller per part de l'alumnat (Annex VI).

D'altra banda, les terapeutes i la coordinadora de l'equip mantindran una reunió d'avaluació final on posaran en comú els resultats del taller que s'ha desenvolupat durant el curs. La coordinadora s'encarregarà de recollir i transmetre a les terapeutes la valoració del taller de arteràpia realitzada ella mateixa i pel tutor per a cada alumne, segons es recull en l'Annex VII: Valoració arteràpia realitzada pel tutor i coordinadora.

8. EQUIP DE PROFESSIONALS Elisabeth González

Llicenciada en Belles Arts. Terapèuta i Arterapèuta Gestalt. Formada en Psicoteràpia Integrativa i Eneagrama (Programa SAT) amb Claudio Naranjo. Formada en Terapia Gestalt d’adults, adolescents i infantil. Postgrau en Psicologia Clínica gestàltica, Gestalt Play Therapy amb l’equip de Violet Oaklander.

He realitzat cursos en Bioenergètica, Constel·lacions familiars, Sistèmica, Clown i teatre terapèutic, d'acompanyament a nens i adults en situacions de crisi, dol i trauma entre d’altres. Coordino un grup d’Arteràpia amb interns en el centre Penitenciari de Brians 2 i he coordinat amb enfoc gestàltic i arterapèutic un grup de joves interns al Centre penitenciari de Joves a la Roca del Vallès.

Membre Fundador de T’a, membre de la AETG (Associació Espanyola de Teràpia Gestalt).

Laura Gascueña

Professora de violí per l'Escola de Música Manuel Rodríguez Sales. Musicoterapeuta en el Màster de Musicoteràpia de l'Institut MAP de Vitòria-Gasteiz (2014), terapeuta gestalt per la E.M.T.G. (2011) i en teràpia integrativa, Programa SAT amb Claudio Naranjo (2013). Membre de la AETG (Associació Espanyola de Teràpia Gestalt) i sòcia de l'Associació Catalana de Musicoteràpia. (A.C.M.T).

Llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat Complutense de Madrid (2005), també m'he format com a Integradora Social al Centre Ceir-Arco de Barcelona (2016) i estic formant-me en el Grau de Psicologia a través de l'U.N.E.D.

Actualment, treball com musicoterapeuta a les ciutats de Barcelona i Madrid. Les meves principals eines de treball són la musicoterapia i la teràpia gestalt. Com a complement a la teràpia, em dedico a impartir formació de musicoterapia mitjançant monogràfics i/o seminaris, així com a la seva difusió a través de xerrades informatives i publicacions a la meva pàgina web.

 

9. ANNEX

ANNEX I

INFORMACIÓ GENERAL SOBRE EL TALLER: QUÈ ÉS L'ARTERÀPIA I MUSICOTERÀPIA?

 

Nosaltres som arterapèutes i musicoterapèutas, no som ni profes ni pares, i treballem amb les eines de l'art i la musica.

L’ Arteràpia és l’ús d’eines d’Art per promoure que la persona pugui expressar-se de la manera més lliure possible. Facilita la ex-pressió, contén-ció i acceptació. Potencia la coherència entre el que pensem, sentim i fem i el nostre auto-suport.

La musicoteràpia és l'ús de la música pel terapeuta amb un grup de persones, en un procés dirigit a facilitar i promoure la comunicació, les relacions, l'aprenentatge, la mobilització, l'expressió, l'organització... La música ofereix a la persona un suport mitjançant el qual expressar les seves emocions en un context en què se sent escoltat i entès, facilitant el seu procés d'adaptació a la seva realitat i aportant al seu creixement personal.

No és una classe de plàstica ni de musica, és diferent.

Aquests tallers terapèutics consisteixen en treballar coses com:

- Què em passa quan em poso nerviós...

- Quan estic en grup...

- Quan estic amb ansietat i no la puc expressar...

- Què em passa amb els límits i les normes...

- Prendràs consciència de les teves emocions, els pensaments, les accions i la relació entre elles.

- Intercanviaràs experiències amb els companys que t'aportaran noves formes d'afrontar determinades situacions...

 

ANNEX II

FITXA RECOLLIDA D’INFORMACIÓ DELS ALUMNES PARTICIPANTS: QÜESTIONARI INICIAL

 Com et definiries en 5 línies, amb 3 qualitats positives i 3 negatives teves

 Com et sents amb els professors?

 Quin tipus d'assignatures t'agraden més?

 Quines aficions tens?

 T'agrada l'esport? Quina és la teva preferència?

 Com et sents amb els companys? Com és la vostra relació?

 Què t'agradaria millorar?

 Què creus tu que pots fer per aconseguir-ho?

 Quines coses t'agradaria portar-te d'aquest taller?

 Quins d'aquests aspectes t'agradaria millorar (respon al costat: molt, bastant, poc o gens, segons consideris):

 Aprendre a expressarte...

 Millorar l’atenció i la concentració a classe...

 Aprendre a controlar-te...

 

 Estar més motivat...

 Aprendre a demanar...

 Aprendre a explicar...

 Aprendre a parlar més i més segur/a...

 Aprendre a defensar-te...

 Sentir-te més content/ta i motivat/ada...

 Millorar l’estat d’ànim (major estabilitat...)

 Augmentar la motivació i l’autoestima...

 Desenvolupar el teu potencial...

 Millorar la Concentració i iniciativa...

 Estar més atent i motivat, no faltar a classe...

 Expressar-te i parlar més...

 Demanar ajuda quan la necessitis...

 Estar més tranquil l/a...

 Parlar bé, en un to adequat... I que se m'escolti...

 Millorar la relació amb els companys, ajudar i respectar (encara que no em caiguin

bé...)

 

ANNEX III

CONTRACTE TERAPÈUTIC

Les sessions del taller d'Arteràpia i Musicoteràpia, es fan els ________ de 9'50 a 11'15h. (Durant el trimestre, es farà una devolució curta de 10 minuts a l'hora del pati als alumnes).

Jo................................................em comprometo a respectar el torn de paraula, els materials, els companys, no utilitzar mòbil... i tot el que té a veure amb normes bàsiques de respecte i convivència.

Em comprometo a assistir a les sessions i avisar quan no pugui ser puntual.

En cas de que no les pugui complir, les terapeutes valoraran la meva continuïtat en el grup.

¿Quin sentiment em genera aquest contracte? Nom:

Signatura i data d'avui:

 

ANNEX IV

INFORMACIÓ SOBRE L'ESPAI DE TERÀPIA I CONSENTIMENT SIGNAT DELS PARES

Estimados padres y madres,

Les informamos sobre lo que vamos a trabajar en el espacio de terapia con su hijo/a ...................................................................................................

La demanda del centro educativo se desarrollará mediante la Arterapia y la Musicoterapia dentro de la corriente de la Terapia Gestalt. La Terapia Gestalt es una terapia humanista que se centra en la mejora del desarrollo de las capacidades de las personas, en que puedan desarrollar una buena relación con el entorno, con los demás, potenciando un buen desarrollo de la confianza y de una mejor autoestima.

En el taller, facilitaremos la gestión de conflictos, emociones y habilidades comunicativas.

Los talleres durarán todo el curso lectivo y son impartidos por la asociación Teràpia a L'Abast, que es una asociación sin ánimo de lucro.

Teràpia a L'Abast también ofrece para aquellos que tengan escasos recursos económicos :

 Sesiones de terapia individual para los alumnos que lo soliciten

 Sesiones de orientación para los padres

www.terapialabast.com

terapialabast@gmail.com

En caso de que quisieran solicitar este servicio, pónganse en contacto con la coordinadora del instituto.............................................................................. .

Recortar por la línea

Para que su hijo/a participe en el taller de arteràpia, necesitamos su consentimiento firmado:

Los padres del alumno/a......................................................................................damos nuestro consentimiento para la participación y aprovechamiento de los talleres de Arterapia y Musicoterapia que se desarrollan en el centro educativo Miquel Tarradell.

Nombres padre/madre o tutor: Fecha:

Firmas:

Cuando hayan dado su consentimiento firmado, h ganselo llegar al profesor/a que se lo haya dado a su hijo/a. Si tienen alguna duda no duden en consult rselo al profesor/a de su hijo/a.

¡¡¡GRACIAS!!!

 

ANNEX V

RECOLLIDA DE DADES SOBRE ELS ALUMNES PER PART DE LA COORDINADORA

-  Nom de l'alumne:

-  Edat:

-  País d'origen:

-  Quan ha arribat al nostre país?

-  Dades acadèmiques:

-  Dades significatives sobre la seva biografia personal i familiar: (amb qui viu...esdeveniments vitals estressants)

-  Informació rellevant per part del tutor:

(canvis de ciutat, operacions, problemes de salut, morts, canvis en el sistema familiar, relació amb els companys, relació amb el professorat)

- Motiu pel qual el centre ha decidit que l'alumne participi en el grup:

 

ANNEX VI

VALORACIÓ DEL TALLER PER PART DE L'ALUMNAT

TANCAMENT TALLER ARTERÀPIA

Barcelona, _____ de _____________ de _____ IES TARRADELL

Data: Nom:

Contesta les següents preguntes:

1. RECORDES PER QUÈ HAS VINGUT A AQUEST GRUP D'ARTERÀPIA I MUSICOTERÀPIA? 2. ACABA DE CONSTRUIR AQUESTA FRASE: PER A MI EL GRUP ÉS...

3. ELS BONS MOMENTS

4. ELS PITJORS MOMENTS

5. ABANS I DESPRÉS D' ASSISTIR AL TALLER, HAS MILLORAT?

6. SENTS QUE EL TALLER T'HA ENRIQUIT? ¿EN QUÈ? ¿DE QUINA MANERA?

7. FES MEMÒRIA DE COM VÀREM COMENÇAR I QUE HAS ANAT DESCOBRINT.

8. EL QUE MÉS M'HA AGRADAT DEL GRUP... 9. EL QUE EM DEIXA DE RECORD EL GRUP

COM VULL QUE EM RECORDI EL GRUP

QUE VULL DEIXAR DE RECORD A CADA PERSONA DEL GRUP:

- - -

- - - - -

EL QUE MENYS M'HA AGRADAT DE LES SESSIONS, SUGGERÈNCIES I APORTACIONS QUE VULGUIS FER. QUÈ CANVIARIES, AFEGIRIES O LLEVARIES D'AQUEST TALLER D' ARTERàPIA i MUSICOTERÀPIA?

IMAGINA'T DINS DE 3-5 ANYS, COM T'IMAGINARIES? COM ET VEUS?

COM FUNCIONO? Intenta recordar alguna experiència teva i marca l'opció que creus reflexa més com funciones:

Primer penso el que vaig a fer, després sento l'emoció i passo a l'acció, actuo.

Primer sento, després actuo i al final penso en el succeït. Primer actuo, després sento i al final penso.

EL QUE SENTO A L'ACOMIADAR-ME ÉS...

EL QUE ELI I LAURA SENTIM AL ACOMIADAR-NOS DE TU ÉS...

EL QUE VOLEM QUE T'EMPORTIS ÉS...

Després d'haver contestat aquestes preguntes, et convidem a realitzar un petit resum en el teu diari de les respostes a aquestes preguntes, que inclogui la informació més rellevant per a tu.

Pots acompanyar aquest resum amb un dibuix, un collage, etc.

GRÀCIES!!! UNA ABRAÇADA ELI&LAURA TERÀPIA A L'ABAST, TERAPIA A TU ALCANCE

 

ANNEX VII

VALORACIÓ ARTERÀPIA i MUSICOTERÀPIA REALITZADA PEL TUTOR I COORDINADORA

Nom: Grup: Data:

Com a tutor, ha observat algun canvi en l'alumne desprès de l'assistència als tallers i en relació al motiu de la demanda?

Com a coordinadora, ha observat algun canvi en l'alumne desprès de l'assistència als tallers i en relació al motiu de la demanda?

Nom: Signatura: